CUEVA DEL BOLOMOR

Assentament humà més antic conegut en terres valencianes.

La cova de l’Bolomor (Tavernes de la Valldigna) se situa al vessant meridional d’una àmplia vall, endinsat a la muntanya, coneguda com La Valldigna, orientada de ponent a llevant amb escassa altitud i flanquejada per la Serra de les Creus i el Massís de l’Mondúver.

Les troballes arqueològiques corresponen a l’Paleolític antic i concerneixen a les restes associats de l’poblament humà més antic conegut en terres valencianes. La investigació ha documentat un excepcional i únic registre prehistòric sobre la utilització de fogueres al llarg de 250.000 anys, evidències de foc controlat que se situen entre les més antigues d’Europa.

Cronologia castellano

L’evolució morfològica de la Valldigna durant el Quaternari va estar determinada per les oscil·lacions de el nivell de la mar i la deposició sedimentaria, aspectes que han permès reconstruir els successius paisatges i les variacions de la línia de costa. La morfologia actual correspon a costes baixes originades a partir d’àrees d’aiguamolls i albuferes petites.

El Massís de l’Mondúver presenta un paleopaisatge amb formes pròpies d’un carst tropical amb depressions còniques, turons aïllats i pinacles. Aquesta carstificació i els seus sistemes morfoclimàtics, s’atribueixen a l’clima càlid de l’Miocè superior-Pliocè, que va generar un antic carst mediterrani tropical humit en el Terciari i que avui, observem al costat de les modificacions posteriors pleistocenas.

La cova de l’Bolomor és un jaciment arqueològic situat a 2 km a l’est de la població de Tavernes de la Valldigna, al vessant septentrional de l’Massís de l’Mondúver. La seva excavació i investigació es realitza des de 1989 amb el suport del Museu de Prehistòria de València, de la Diputació i la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.

L’excavació de la cavitat ha proporcionat abundants materials prehistòrics: restes lítiques, òssies, estructures de combustió, així com fòssils d’homínids. El jaciment és especialment important per l’àmplia cronoestratigrafía que comprèn el Quaternari mitjà entre 100.000 i 350.000 anys abans d’aquest.

Les troballes arqueològiques corresponen a l’Paleolític antic i concerneixen a les restes associades a el poblament humà més antic conegut en terres valencianes. La investigació ha documentat un excepcional i únic registre prehistòric sobre la utilització de fogueres al llarg de 250.000 anys, evidències de foc controlat que se situen entre les més antigues d’Europa. Una part important de les maneres de vida d’aquests antics homínids han estat descoberts per primera vegada en aquest jaciment amb la incorporació de conductes noves en la utilització dels recursos alimentaris i les pautes d’adquisició dels mateixos.

La cova de l’Bolomor representa un important lloc a la costa de la Mediterrània per descobrir els orígens i les característiques de l’poblament paleolític europeu, les formes de vida dels neandertals i altres homínids que els van precedir. Bolomor constitueix un referent mundial per a l’estudi de el Plistocè mitjà europeu i l’origen de l’comportament de l’llinatge neandertal.

Visita la cova del Bolomor

Més imatges de la ruta